L’audició és la percepció d'ones sonores per un animal. Implica sempre l'existència
d'uns òrgans receptors, d'uns nervis auditius i d'uns ganglis o centres
nerviosos que transformen l'estímul mecànic de les ones en sons. Només els animals més evolucionats (insectes i vertebrats)
posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n
l'excitació als centres nerviosos superiors; els òrgans receptors del so van
sempre associats als òrgans de l'equilibri.
En l'ésser humà, les vibracions sonores procedents de l'exterior
són captades i conduïdes per l'orella externa (pavelló i conducte auditiu
extern), fan vibrar el timpà i, a través de la cadena d'ossets, el so
s'amplifica i es reforça, i es transmet a la finestra oval (comunicació entre
l'orella mitjana i l'orella interna) on s'originen ones de pressió en la
perilimfa i l'endolimfa que exciten els cilis acústics de les cèl·lules sensorials auditives. D'aquestes cèl·lules surten fibres nervioses sensorials que es
reuneixen en el gangli espiral de Corti; d'aquests ganglis emergeixen
prolongacions, que formant un feix, constitueixen el nervi coclear, a través
del qual es transmeten les percepcions auditives als centres acústics del
cervell.
