L’audiologia
és la ciència que estudia els fenòmens relacionats amb el fet de l’audició i el
referent als seus transtorns.
La
sensació sonora que experimenta una persona depèn de la intensitat acútica del
so, però també de la sensibilitat de la seva oïda. El llindar absolut d’audició d’un so és el nivell mínim de pressió
sonora necessària perquè aquest so sigui percebut, en absència d’altres sons
externs. El límit de nivell sonor a partir del qual el so sona massa fort i
produeix molèsties és el llindar d’incomoditat. El rang de nivells
sonors compresos entre el llindar d’audició i el llindar d’icomoditat determina
el rang dinàmic del sistema auditiu. Tant el llindar
d’audició com el llindar d’incomoditat varien entre les persones. Per tant, el
rang dinàmic no és fixe per a totes les persones.
L’oïda
humana té una major sensibilitat a les freqüències mitges que a les greus i les
agudes. És a dir, té un comportament diferent a cadascuna de les freqüències
estimulades, encara que rebin la matiexa pressió sonora.
El llindar
d’audició habitualment es mesura amb dB HL (Hearing Level), que representa el valor de referència
representatiu d’audició normal. Aquest valor de referència correspon (en cada
freqüència) al promig dels llindars d’audició en dB SPL, mesurat per un grup de
persones joves, sanes i amb audició “normal”. L’audiograma és una forma de
representació que facilita l’avaluació de la pèrdua auditiva per a cada
freqüència.
L’audiograma
va canviant amb l’edat. La pèrdua auditiva s’accentuà a les freqüències altes.
A aquetes freqüències el llindar d’audició va baixant amb els anys, respecte
del llindar d’audició normal.
L’exposició contiuada al renou o a sons molt intensos
produeix que el llindar d’audició baixi de forma temporal. Però si aquestes
exposicions són molt freqüents poden produïr que les baixades temporals no es
recuperin i s’instaurin de forma permanent.
