Conceptes importants d'audiologia

L’audiologia és la ciència que estudia els fenòmens relacionats amb el fet de l’audició i el referent als seus transtorns.

La sensació sonora que experimenta una persona depèn de la intensitat acútica del so, però també de la sensibilitat de la seva oïda. El llindar absolut d’audició d’un so és el nivell mínim de pressió sonora necessària perquè aquest so sigui percebut, en absència d’altres sons externs. El límit de nivell sonor a partir del qual el so sona massa fort i produeix molèsties és el llindar d’incomoditat. El rang de nivells sonors compresos entre el llindar d’audició i el llindar d’icomoditat determina el rang dinàmic del sistema auditiu. Tant el llindar d’audició com el llindar d’incomoditat varien entre les persones. Per tant, el rang dinàmic no és fixe per a totes les persones.

L’oïda humana té una major sensibilitat a les freqüències mitges que a les greus i les agudes. És a dir, té un comportament diferent a cadascuna de les freqüències estimulades, encara que rebin la matiexa pressió sonora.

El llindar d’audició  habitualment es mesura amb dB HL (Hearing Level), que representa el valor de referència representatiu d’audició normal. Aquest valor de referència correspon (en cada freqüència) al promig dels llindars d’audició en dB SPL, mesurat per un grup de persones joves, sanes i amb audició “normal”. L’audiograma és una forma de representació que facilita l’avaluació de la pèrdua auditiva per a cada freqüència.

      L’audiograma va canviant amb l’edat. La pèrdua auditiva s’accentuà a les freqüències altes. A aquetes freqüències el llindar d’audició va baixant amb els anys, respecte del llindar d’audició normal.

L’exposició  contiuada al renou o a sons molt intensos produeix que el llindar d’audició baixi de forma temporal. Però si aquestes exposicions són molt freqüents poden produïr que les baixades temporals no es recuperin i s’instaurin de forma permanent.