Audiometria Tonal

      L’Audiometria Tonal és una prova auditiva que es fa amb un dispositiu electrònic anomenat audiòmetre, el qual emet tons purs. L’audiometria s’ha de fer dins una sala o cabina. Aquestes han d’estar degudament homologades i insonoritzades, fins al punt que atenuïn 40 dB (com a mínim) del renou exterior.

Els resultats de l’Audiometria Tonal es basen amb les respostes que dóna el pacient, aixecant la mà o pitjant un botó que té a la seva disposició cada pic que sent el to, encara que aquest sigui molt fluix. Per aquesta raó, la prova de l’Audiometria Tonal és subjectiva.

Les respostes donades pel pacient es representen gràficament a l’audiograma. En audiologia, l’orella dreta sempre és representada en color vermell i l’orella esquerra sempre és representada en color blau.

Cap de les proves que l’audioprotesista cregui oportú realitzar per a una correcta avaluació de l’audició del pacient no suposa el més mínim  tipus de molèstia o dolor per aquest. 

a)  Audiometria Tonal Liminar

L’Audiometria Tonal Liminar és una prova que consisteix en determinar la intensitat mínima a la que una persona pot percebre un to. S’examina a diferents freqüències, que van des de 125  a 8k Hz.

El resultat obtingut de l’Audiometria Tonal Liminar és anomenat llindar d’audició del pacient. El llindar d’audició ens indica si existeix pèrdua auditiva o no. L’audioprotesista, per a realitzar l’ajust dels audiòfons es valdrà d’aquest resultat, principalment.

L’Audiometria Tonal Liminar es fa per via aèria i via òssia.

·                    Via Aèria. El so és alliberat mitjançant uns auriculars que estan col·locats a les orelles. El so que emeten fa el següent recorregut: conducte auditiu extern – membrana timpànica – caragol.

·                    Via Òssia. El so és alliberat mitjançant un vibrador que es situa  damunt un os del crani, normalment l’os mastoïdal i, d’allà, arriba directament al caragol.

b)  Audiometria  Supraliminar

La prova de l’Audiometria Supraliminar serveix per determinar la intensitat màxima que suporta una persona. El resultat és el llindar d’inconfort. Es sol situar a devers els 120 dB. No solen examinar-se tantes freqüències com a l’audiometria tonal liminar.