Orella interna; anatomia i fisiologia

L’orella interna o laberint consta de dues parts: el laberint anterior o caragol, que és l’encarregat de la funció auditiva; i el laberint posterior que s’encarrega de la funció de l’equilibri.

1.  

Ampolles dels conductes semicirculars

2.   Màcules

3.   Vestibul

4.   Utricle

5.   Sàcul

6.   Nervi vestibulococlear

7.   Caragol

8.   Conducte coclear

El laberint té una part òssia i una part membranosa. Està ocupat per líquids, que s’anomenen endolimfa i perilimfa. L’orella interna és la part més important de l’òrgan auditiu, al laberint anterior és on es produeix la transformació d’ona sonora (energia mecànica) a energia elèctrica, a més, en ell es realitza l’anàlisi dels sons.

Si fem una secció al conducte coclear, podem observar la rampa vestibular, la rampa timpànica i el conducte coclear, on hi ha l’òrgan de Corti.

1. Rampa coclear
2. Òrgan de Corti
3. Nervi coclear
4. Rampa timpànica
5. Membrana tectorial
6. Membrana de Reissner
7. Rampa vestibular

La part més important de l’òrgan de Corti són les cèl·lules auditives o ciliades, que estan als dos costats del túnel de Corti. A la part de fora hi ha 3 files de cèl·lules ciliades (externes) i per dins n’hi ha una de cèl·lules ciliades (internes).

L’ona líquida que viatja a través de la rampa vestibular fa vibrar la membrana basilar. Aquesta adquireix moviment ondulatori, que és sincrònic  amb la freqüència de l’estímul sonor. Per tant, qualsevol estímul sonor produeix un moviment ondulatori de la membrana basilar. L’amplitud màxima de l’ona es localitza a diferents llocs del caragol, depenent de la freqüència del so que l’ha creada. D’aquesta manera, els sons aguts (alta freqüència) es localitzen a la zona basal i els sons greus (baixa freqüència) a zona apical.

Amb la vibració de la membrana basilar, l’òrgan de Corti, que està damunt ella, es desplaça successivament per amunt i per avall. Això fa que els cilis pugin i baixin desplaçats per la membrana tectòria i excitant o inhibint el sistema. Quan el sistema s’excita amolla un neurotransmisor que originarà un potencial d’acció a la fibra nerviosa. Aquesta energia elèctrica arriba al cervell, que la interpreta.