L’orella
mitja està composta per la capsa timpànica, amb les seves parets i continguts:
(la cadena d’ossets), el sistema pneumàtic del temporal (l’antre i les cel·les de l’apòfisi mastoïdal) i la
trompa d’Eustaqui.
.png)
L’orella
mitja transmet l’energia sonora que arriba pel conducte auditiu extern,
transmesa per l’aire, canviant de medi
en arribar a la membrana timpànica. Aquesta energia sonora passa a ser mecànica
i després arriba a l’orella interna.
.png)
Quan la
membrana timpànica vibra traspassa el seu moviment al martell, el martell la
transmet a l’anclusa i aquesta a l’estrep, el qual a través de la finestra oval
transmet la vibració a l’orella interna.
.png)
Aquest camí amaga un fenomen molt
especial, ja que està perfectament preparat per passar l’energia sonora d’un
mitjà aeri a un mitjà líquid, superant la gran diferència d’impedància hi ha
entre els dos. El secret per
aconseguir-ho està en la relació de superfície entra la membrana timpànica i la
finestra oval, i també per l’acció de palanca de la cadena d’ossets.
La relació de superfície és de 20/1, per això l’energia que arriba sobre la
membrana timpànica resulta augmentada vint vegades quan arriba a la platnia de
l’estrep. Pel que fa a l’acció de palanca, la membrana timpància té molt
recorregut i poca potència, mentre que la finestra oval té poc recorregut i
molta potència.
.png)
Per altra
banda, la trompa d’Eustaqui s’encarrega que hi hagi la mateixa pressió aèria
dins de la capsa timpànica que a dins el medi extern.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada