Els
diferents graus de la hipoacúsia (pèrdua auditiva) són: lleu, moderat, server i
profund. Quan no hi ha restes auditius
de cap classe, el problema s’anomena cofosi.
Per fer
aquesta classificació cal fer una operació matemàtica. Segons el BIAP (Bureau
International d'Audiophonologie) la pèrdua total mitja es calcula dividint per
quatre la suma dels llindars d’audició a la via aèria de les freqüències 500,
1000, 2000 i 4000 Hz, que són les freqüències conversacionals.
Si
l’audició tonal mitja és igual o
inferior a 20dB direm que hi ha audició normal.
A la hipoacúsia lleu, l’audició tonal mitja es troba entre el 20 i els 40dB. Les
repercussions d’aquesta hipoacúsia són, la dificultat de comunicació dins
ambients amb renou, principalment. Aquest grau d’afectació en infants que
encara no han aprés a xerrar no
comportarà alteracions en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge
oral, però poden aparèixer problemes d’atenció a classe.
Pel que fa
a la hipoacúsia moderada, l’audició tonal
mitja és troba entre 40 i 70 dB. Amb aquest grau d’afectació es pot percebre la
veu, però a un nivell més elevat del normal. En aquests tipus de pèrdues ja es
imprescindible l’ús d’audiòfons.
A la hipoacúsia severa, l’audició tonal
mitja es situa entre 70 i 90 dB. És una afectació important a la comunicació
oral, perquè la veu ja no es sent, a no ser que sigui cridant a intensitats molt
altes o a devora de l’orella. Per resoldre el problema són necessaris els
audiòfons i la lectura labial. En el cas dels infants és encara més necessari
l’ús de pròtesis auditives i el suport logopèdic, perquè aquest grau
d’afectació comporta grans problemes per a la comunicació i per l’adquisició
del llenguatge oral
Quan el
resultat de l’audició tonal mitja està entre 90 i 120 dB parlarem d’hipoacúsia profunda o pregona. La comunicació és impossible sense ajuda, no hi ha
gens de percepció de la parla i per tractar-la cal dur audiòfons amb molta
potència. En infants provoca alteracions importants en el desenvolupament
global, afecta a les funcions d’alerta i orientació, a l’estructura espai-temps
i també al desenvolupament intel·lectual.
Si el
resultat és superior als 120 dB, ho anomenarem cofosi, que és la pèrdua
total d’audició. En aquestes pèrdues no
hi ha restes auditius. No es percep res de res, encara que això és molt poc
habitual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada