Classificació pel moment d’adquisició

Segons l’edat en què s’instaura la pèrdua auditiva i el nivell de desenvolupament del llenguatge, classificarem les hipoacúsies (pèrdues auditives) en: prelocutives, perilocutives i postlocutives.

Les hipoacúsies prelocutives ja hi són al moment de néixer, són congènites. S’anomenen així perquè la pèrdua ja hi és abans de començar a aprendre a xerrar. Aquestes pèrdues si no són detectades d’hora i tractades amb adaptació d’audiòfons i rehabilitació logopèdica, poden tenir repercussions molt greus pel desenvolupament cognitiu i de la parla. Les hipoacúsies prelocutives afecten, aproximadament, a un de cada mil infants que neixen.

Les hipoacúsies perilocutives apareixen durant el moment d’aprenentatge de la parla, que és aproximadament entre els zero i els quatre anys d’edat. També necessiten adaptació d’audiòfons i rehabilitació logopèdica pels mateixos motius que les prelocutives.

Hem de tenir molt present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva del nin/a, a edats primerenques, afectarà al seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, als seus processos cognitius i, conseqüentment, a la seva posterior integració escolar, social i laboral.

La detecció de la pèrdua abans dels sis mesos d’edat i la rehabilitació primerenca són essencials per a què el nin/a pugui aconseguir un desenvolupament normal del llenguatge, que al mateix temps incidirà directament en el seu desenvolupament personal i social.

Finalment, les pèrdues postlocutives, són les que apareixen quan la parla ja està adquirida i desenvolupada. A més, tenen memòria auditiva, el que suposa un gran avantatge respecte dels anteriors tipus de pèrdues.  Són les més habituals i produeixen símptomes com la dificultat per entendre el que es diu en les converses de grup, televisió, cinema i teatre, principalment. També hi ha confusió en les paraules i disminució de la intensitat dels sons de l’entorn. Aquests símptomes seran més o manco accentuats segons el grau d’afectació. Quan aquest tipus de pèrdua no és tractada condueix a la persona cap a l’aïllament social.