La pèrdua auditiva

La pèrdua auditiva és una disminució en la capacitat d’audició per alteracions a qualsevol nivell del sistema auditiu.

Podem trobar afectació monoaural, que és només a una oïda, o binaural, que és a les dues oïdes. També podem trobar pèrdues progressives, que van augmentant amb el pas del temps; i sobtades, que succeeixen de cop.

Les pèrdues auditives es poden classificar per tres paràmetres diferents, segons la seva localització, segons el moment d’aquisisció de la pèrdua i també pel grau d’afectació.

1.- Classificació segons la localització.

2-. Classificació segons el moment d’adquisició

3.- Classificació pel grau d’afectació

És important diferenciar bé els termes hipoacúsia i sordesa.

•  La hipoacúsia, és una disminució important de l’audició amb la capacitat potencial de respondre als sons amb audiòfons.

• La sordesa, descriu la mancança total i absoluta  de resposta als sons, fins i tot amb l’ús d’audiòfons.

El terme “sordesa”, utilitzat indiscriminadament, és inadequat socialment i educativament i pot ser molt perjudicial pels pacients i pels familiars. És com dir-li a una persona que té una manca d’audició que no hi sent gens, ni hi sentirà mai.

El pacient amb una hipoacúsia corregida amb audiòfons pot desenvolupar-se  de la mateixa manera que una persona amb audició normal.