Aquesta classificació divideix les pèrdues auditives segons el lloc que està afectat. Aquí hi trobam tres tipus de pèrdues diferents: les de tansmisissió, les de percepció i les mixtes.
Les hipoacúsies (pèrdues) de transmissió, també anomenades conductives, són les que tenen l’afectació a la tansmissió mecànica del so, tant a l’oïda externa com a la mitja. Es poden localitzar a la membrana timpànica o a la cadena d’ossets, entre d’altres. Però sempre serà abans del caragol. Qualcuns exemples són: un tap de cera, una otitis o un constipat
.
A les hipoacúsies de percepció, o neurosensorials, la part afectada és a l’oïda interna (el caragol) o a la via auditiva nerviosa. A les primeres (oïda interna) hi ha problemes en la transformació mecànico-elèctrica i a les segones (via auditiva nerviosa) hi ha problemes a la conducció nerviosa.
Les hipoacúsies de percepció es produeixen per un deteriorament de les cèl·lules sensorials i fibres nervioses d’aquesta part de l’oïda. Els audiòfons poden donar una ajuda molt important per aquest tipus de pèrdues, ja que els principals símptomes que produeixen aquests tipus de pèrdues (la confusió de les paraules i la disminució de la claredat i intensitat dels sons) poden ser minvats per les pròtesis auditives.
Les hipoacúsies mixtes, són una combinació de les dues anteriors. És a dir, que hi ha hipoacúsia de transmissió i de percepció al mateix temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada