Classificació pel moment d’adquisició

Segons l’edat en què s’instaura la pèrdua auditiva i el nivell de desenvolupament del llenguatge, classificarem les hipoacúsies (pèrdues auditives) en: prelocutives, perilocutives i postlocutives.

Les hipoacúsies prelocutives ja hi són al moment de néixer, són congènites. S’anomenen així perquè la pèrdua ja hi és abans de començar a aprendre a xerrar. Aquestes pèrdues si no són detectades d’hora i tractades amb adaptació d’audiòfons i rehabilitació logopèdica, poden tenir repercussions molt greus pel desenvolupament cognitiu i de la parla. Les hipoacúsies prelocutives afecten, aproximadament, a un de cada mil infants que neixen.

Les hipoacúsies perilocutives apareixen durant el moment d’aprenentatge de la parla, que és aproximadament entre els zero i els quatre anys d’edat. També necessiten adaptació d’audiòfons i rehabilitació logopèdica pels mateixos motius que les prelocutives.

Hem de tenir molt present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva del nin/a, a edats primerenques, afectarà al seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, als seus processos cognitius i, conseqüentment, a la seva posterior integració escolar, social i laboral.

La detecció de la pèrdua abans dels sis mesos d’edat i la rehabilitació primerenca són essencials per a què el nin/a pugui aconseguir un desenvolupament normal del llenguatge, que al mateix temps incidirà directament en el seu desenvolupament personal i social.

Finalment, les pèrdues postlocutives, són les que apareixen quan la parla ja està adquirida i desenvolupada. A més, tenen memòria auditiva, el que suposa un gran avantatge respecte dels anteriors tipus de pèrdues.  Són les més habituals i produeixen símptomes com la dificultat per entendre el que es diu en les converses de grup, televisió, cinema i teatre, principalment. També hi ha confusió en les paraules i disminució de la intensitat dels sons de l’entorn. Aquests símptomes seran més o manco accentuats segons el grau d’afectació. Quan aquest tipus de pèrdua no és tractada condueix a la persona cap a l’aïllament social.

Classifiació segona la localització de la pèrdua auditiva

Aquesta classificació divideix les pèrdues auditives segons el lloc que està afectat. Aquí hi trobam tres tipus de pèrdues diferents: les de tansmisissió, les de percepció i les mixtes.

Les hipoacúsies (pèrdues) de transmissió, també anomenades conductives, són les que tenen l’afectació a la tansmissió  mecànica del so, tant a l’oïda externa com a la mitja. Es poden localitzar a la membrana timpànica o a la cadena d’ossets, entre d’altres. Però sempre serà abans del caragol. Qualcuns exemples són: un tap de cera, una otitis o un constipat

.

A les hipoacúsies de percepció, o neurosensorials, la part afectada és a l’oïda interna (el caragol) o a la via auditiva nerviosa.  A les primeres (oïda interna) hi ha problemes en la transformació mecànico-elèctrica i a les segones (via auditiva nerviosa) hi ha problemes a la conducció nerviosa.

Les hipoacúsies de percepció es produeixen per un deteriorament de les cèl·lules sensorials i fibres nervioses d’aquesta part de l’oïda. Els audiòfons poden donar una ajuda molt important per aquest tipus de pèrdues, ja que els principals símptomes que produeixen aquests tipus de pèrdues (la confusió de les paraules i la disminució de la claredat i intensitat dels sons) poden ser minvats per les pròtesis auditives.

Les hipoacúsies mixtes, són una combinació de les dues anteriors. És a dir, que hi ha hipoacúsia de transmissió i de percepció al mateix temps.

La pèrdua auditiva

La pèrdua auditiva és una disminució en la capacitat d’audició per alteracions a qualsevol nivell del sistema auditiu.

Podem trobar afectació monoaural, que és només a una oïda, o binaural, que és a les dues oïdes. També podem trobar pèrdues progressives, que van augmentant amb el pas del temps; i sobtades, que succeeixen de cop.

Les pèrdues auditives es poden classificar per tres paràmetres diferents, segons la seva localització, segons el moment d’aquisisció de la pèrdua i també pel grau d’afectació.

1.- Classificació segons la localització.

2-. Classificació segons el moment d’adquisició

3.- Classificació pel grau d’afectació

És important diferenciar bé els termes hipoacúsia i sordesa.

•  La hipoacúsia, és una disminució important de l’audició amb la capacitat potencial de respondre als sons amb audiòfons.

• La sordesa, descriu la mancança total i absoluta  de resposta als sons, fins i tot amb l’ús d’audiòfons.

El terme “sordesa”, utilitzat indiscriminadament, és inadequat socialment i educativament i pot ser molt perjudicial pels pacients i pels familiars. És com dir-li a una persona que té una manca d’audició que no hi sent gens, ni hi sentirà mai.

El pacient amb una hipoacúsia corregida amb audiòfons pot desenvolupar-se  de la mateixa manera que una persona amb audició normal.